Jugo a fer equilibris pels racons del cos
més enllà de la imperceptible malaltia,
per damunt dels límits ja madurats de cartó.
La pell s’adorm a ritme de lentitud al percebre
inexacte el tacte xafogós de les tardes d’estiu.
Em dic per a mi sola, inquieta,
vull viure amb el cos ressonant-me
i el sentit tens a l’estómac,
aspirant un sol cop la follia de ser viva.
Balba per les teves mans calentes
he esbrinat la por a dir dues paraules,
a estrafer el desig de la dolcesa.
I si se m’esborra el rastre?
Escric a crits la pell del meu cos
perquè el tacte no se’m mengi mitja vida.
Esclerosi Múltiple (1998-2008)
Ei, ple de vida. Parles de pell, i se m¡hi ha posat la pell de gallina.
ResponEliminaEnhorana pel que escrius, pel teu bloc.
Molta sort.
Salut
jo he viscut vint-i-tants anys al costat de la meva mare amb esclerosi múltiple...
ResponElimina